Una classe de català durant les pràctiques: els alumnes treballen a les taules i la professora atén un grup

Portafolis · Marta Vila

El meu portafolis de pràctiques

Comença

Punt de partida

Retrat de Marta Vila
  1. 01 Formació i experiència prèvia
  2. 02 Ensenyar i aprendre
  3. 03 Expectatives del postgrau

Formació i experiència prèvia

Em dic Marta i vaig néixer a Sant Cugat del Vallès. Des de ben petita m'ha encantat tot el que tenia a veure amb les llengües i, com que a la meva família pràcticament tothom es dedicava a l'ensenyament, sempre m'havia imaginat a mi mateixa sent professora. Així visualitzava el meu futur a sisè de primària:

Dibuix d'una aula: una mestra a la pissarra i alumnes als pupitres

I efectivament, el 16 de març de 2024 ja estava fent de professora de català, concretament a la Universitat de Tübingen, a Alemanya. Abans, però, vaig estudiar filologia catalana a la UB —un grau que tornaria a escollir sense cap dubte, tant pel que vaig aprendre com per la gran oferta d'oportunitats professionals— i el màster en formació del professorat de la UAB.

Vist en perspectiva, quan vaig marxar a fer el lectorat no era del tot conscient de la feina que em disposava a fer. Durant el batxillerat i la universitat havia fet dues estades llargues a l'estranger, a Sicília i a Berlín, i tenia moltes ganes de viure més experiències a altres països. Per tant, un cop acabat el màster, aquella em semblava la feina perfecta per a mi i el meu moment vital. I va ser una decisió molt encertada, perquè em va permetre descobrir el món de l'ensenyament de català per a persones adultes, una feina que ara mateix no canviaria per cap altra.

Després del lectorat a Alemanya, en vaig fer un a Leeds, a Anglaterra, i després vaig decidir tornar a Catalunya. Vaig començar a treballar al CPNL i n'estic molt contenta, perquè és una feina que pot ser molt variada —classes, dinamització a comerços, tallers de sensibilització lingüística, etc.— i que per a mi té molt de sentit. Com diuen els meus amics, he fet del meu hobby la meva professió i, a més, ara mateix tinc la sort de poder treballar a la meva ciutat i de poder veure reflectit en el meu dia a dia personal l'impacte de tot allò que fem des del Servei Local de Sant Cugat.

Ensenyar i aprendre

Tot i que ara em sembla molt evident que l'ensenyament d'una llengua estrangera ha de tenir un enfocament competencial i comunicatiu, i que l'aprenentatge és un procés molt social, no sempre he pensat d'aquesta manera. Quan era petita, era tímida i sempre preferia els professors que feien classes magistrals que no pas els professors que ens feien interactuar. Els treballs en grup em feien mandra i preferia treballar sola. I no crec que fos una excepció, ja que recordo que els meus companys també preferien els professors que no ens feien participar, que de fet eren la majoria. Recordo que les nostres classes de llengua estrangera normalment consistien a copiar la teoria de la pissarra, fer exercicis de conjugar verbs o omplir buits i corregir-los.

Això va començar a canviar quan als 18 anys em vaig apuntar a alemany a la EOI de Sant Cugat. Allà ens passàvem la classe fent activitats d'interacció amb els companys i, per sorpresa meva, em vaig adonar que m'ho passava molt bé i que aprenia moltíssim. Va ser en aquell moment que vaig obtenir els meus primers coneixements de didàctica de la llengua tal com l'entenc ara i, de fet, tot sovint utilitzo exercicis i dinàmiques que vaig aprendre durant aquells anys per fer-los a classe.

Quan vaig començar a fer classes de català com a llengua addicional, vaig tenir la sort de fer-ho amb els manuals A Punt, que són els que recomana l'Institut Ramon Llull. Com que era molt inexperta, em guiava pel llibre i per tant des de bon principi vaig començar a treballar amb un enfocament comunicatiu competencial per tasques, fet que actualment em facilita molt adequar-me a la metodologia del CPNL.

A l'inici del postgrau, ens van preguntar què era el procés d'ensenyament-aprenentatge per a nosaltres, i jo vaig fer aquest dibuix:

Dibuix d'un camí d'aprenentatge: un recorregut amb diferents etapes i personatges que conversen

En realitat, tenia moltes idees al cap, totes relacionades amb la idea de "creixement" o de "camí": una planta que floreix, unes escales que pugen, etc. Al final vaig optar per aquesta opció perquè em semblava que un camí podia representar molt bé les diferents etapes, les corbes i els alts i baixos que hi ha en un procés d'aprenentatge. És per això que hi vaig dibuixar parts més senzilles, com ara un camí pla, i parts més complicades, com ara un rocòdrom o unes lianes. També hi vaig incloure parts en què el procés era més lent i progressiu i parts en què era molt ràpid, com ara a les escales verticals.

Amb aquest camí vaig voler representar, també, que l'aprenentatge és un procés individual però en molts moments necessites altra gent per poder avançar. No vaig dibuixar concretament un professor perquè el paper del docent en general es dona per fet que és important, i jo volia posar èmfasi en tota la resta de gent que també és fonamental per aprendre una llengua. Aquesta gent són els companys d'aprenentatge, amb qui l'alumne compartirà camí i que seran fonamentals per avançar més ràpidament i no abandonar, i la gent amb qui l'aprenent establirà vincles en català i que seran imprescindibles perquè acabi socialitzant en català i convertint-se en usuari de la llengua.

Pel que fa al paper del docent, només vull comentar que potser en altres països del món ho tenen molt més fàcil per ensenyar la seva llengua a la gent que arriba, i que potser la seva feina és "més fàcil" perquè les condicions socials són molt més favorables perquè els alumnes aprenguin i utilitzin la llengua. Però estic segura que en pocs llocs hi ha docents tan apassionats i implicats emocionalment com nosaltres, i crec que aquest factor és molt positiu per a l'aprenentatge i que podem estar-ne molt orgullosos.

D'altra banda, el camí que vaig dibuixar no té un destí final per diferents motius. En primer lloc, perquè l'aprenentatge de la llengua no s'acaba mai. En segon lloc, perquè crec que el camí està fet de moltíssims petits objectius que l'aprenent va assolint dia a dia. I finalment, perquè l'objectiu principal pel qual ensenyem català és que els alumnes l'utilitzin fora de l'aula, i per fer-ho no cal que s'esperin a arribar a cap meta: poden començar des del primer dia.

Expectatives del postgrau

Després d'acabar filologia catalana, vaig fer el màster en formació del professorat perquè en principi era el que t'obria més portes en relació a l'ensenyament (educació secundària, escoles d'adults, EOIs, CPNL, etc.) Tanmateix, estava molt centrat en l'educació secundària, i des que vaig començar el lectorat em vaig adonar que em faltava una base teòrica de l'ensenyament de català com a llengua addicional.

A més, precisament a Alemanya donen molta importància a la didàctica de les llengües addicionals, i quan veia estudiar la meva parella, que estava fent el màster d'ensenyament allà, sempre pensava que jo també volia conèixer totes aquelles teories i estratègies.

És per tot això que vaig començar a buscar informació i de seguida vaig trobar aquest postgrau. En més d'una ocasió vaig estar a punt d'apuntar-m'hi, però sempre acabava posposant-ho i prioritzant la feina. Quan el CPNL ens va oferir aquesta oportunitat, doncs, em va semblar un senyal i no vaig dubtar ni un segon a presentar-m'hi.

Quan em van acceptar i vaig poder veure el programa del postgrau, totes les assignatures em van semblar interessants i vaig pensar que em serien molt útils per millorar la meva feina al CPNL. Fins ara, les meves expectatives s'han complert i he pogut obtenir tant aquesta base teòrica que necessitava com noves estratègies d'ensenyament que ja he pogut començar a posar en pràctica.

L'única assignatura que em generava certs dubtes era la de cultura, i després de fer-la aquests dubtes s'han consolidat: crec que el temari s'hauria de centrar molt més en la dinamització lingüística i molt menys en la dinamització artística i literària, ja que la primera és central a la nostra feina i la segona molt anecdòtica.

Ara estic a l'expectativa de veure què aprendré durant el procés de les pràctiques i amb ganes de conèixer maneres de fer d'altres centres i companys.

Reflexió sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge durant el postgrau

Què he après?

Totes les assignatures del postgrau m’han resultat molt profitoses, i valoro que m’hagin proporcionat tant la teoria necessària com una guia per posar-la en pràctica, ja que al cap i a la fi si l’estudiem és per poder-la aplicar a la nostra feina i millorar la qualitat de les nostres classes. De les diferents assignatures, en vull destacar:

Aprenentatge de la llengua en persones adultes: he pogut aprendre els conceptes bàsics de l’aprenentatge adult en general, repassant les teories dels autors bàsics com ara Piaget o Vigotsky, i de llengües en particular, amb conceptes com la “interllengua”. Per repassar les teories bàsiques de l’aprenentatge adult, recomano l’article “El aprendizaje de los adultos” de Villanueva Roa, ja que és un resum breu i clar. Pel que fa als conceptes d’aprenentatge de llengües trobo molt interessants els diferents vídeos del Llorenç Comajoan.

Ensenyament del català al segle XXI: en aquesta segona assignatura hem estudiat els diferents mètodes d’ensenyament i aprenentatge de llengües de tota la història, basant-nos principalment en el llibre Mètodes i enfocaments per ensenyar el català com a llengua addicional (Birello i Comajoan, 2024). Des del meu punt de vista, tenir aquesta visió global és molt important, perquè conèixer tots els mètodes et permet triar amb coneixement de causa quin trobes que és més encertat o fins i tot quins aspectes de cada mètode creus que poden funcionar millor en un moment concret. A la meva companya i a mi ens ha tocat resumir el mètode gramatical i de traducció: https://youtu.be/7RaiXDsFnJ4?is=Uc6ai9s9L0_rvkGs.

D’aquesta assignatura també m’ha semblat molt interessant l’activitat de comparar i justificar diferents manuals de català, ja que crec que m’ha ajudat a tenir més criteri a l’hora de decidir-me per un manual o per un altre, o fins i tot per crear els meus propis materials.

Cultura i aprenentatge de la llengua: em sembla important que els professors tinguem estratègies de dinamització cultural per poder transmetre als alumnes nouvinguts certs coneixements de la història de Catalunya, com ara les guerres, les dictadures i la lluita per la supervivència de la llengua catalana. D’aquesta manera, els nouvinguts podran connectar emocionalment amb la nostra llengua i es podran convertir en els nostres aliats en aquesta lluita. És amb aquesta idea que vaig elaborar el següent treball: Activitat intercultural Marta Vila Bonet (2).pdf

A més, és imprescindible que els professors de català tinguem nocions de dinamització lingüística, i per tant em sembla molt encertat que en aquesta assignatura ens hagin fet llegir un parell d’articles sobre el tema.

Didàctica de la llengua catalana: segurament és l’assignatura que més estratègies pràctiques m’ha proporcionat a través de l’elaboració de la unitat didàctica i la retroacció de les docents. També m’ha ajudat a ampliar els meus coneixements del MECR, les situacions comunicatives i les funcions lingüístiques. Crec que dominar aquests temes ens pot proporcionar una base molt bona per saber com plantejar i avaluar els nostres cursos.

Pràctiques: la tutora m'ha comunicat que podré fer les pràctiques als serveis lingüístics de la UAB, i estic contenta perquè crec que serà molt interessant conèixer com funciona el servei de llengües d'una universitat. Pel que fa al portafolis, trobo que és una bona manera de deixar constància de tot allò que anem fent i aprenent.

Quines perspectives noves se m’han obert?

Aquest postgrau m’ha fet prendre consciència que l’estudi de l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües es remunta a molt més temps enrere del que em pensava, i que hi ha moltíssima teoria que tots els professors de llengües hauríem de conèixer. Així doncs, el postgrau m’ha generat ganes de seguir llegint i aprenent sobre ensenyament i aprenentatge de llengües, i de seguir descobrint noves estratègies de didàctica del català com a llengua addicional.

Personalment, crec que ha estat molt interessant combinar el postgrau amb la formació obligatòria del CPNL anomenada “RAC”, en què ens han format en metodologia comunicativa competencial. Aquesta formació ha estat molt més breu que no pas el postgrau, però ha estat un bon complement que m’ha fet sentir més que mai que el postgrau i el CPNL estan totalment alineats.

Com puc aplicar el que vaig aprenent a la meva activitat professional?

Crec que una activitat que m’ha donat moltes eines que ja puc aplicar a la meva vida professional ha estat l’elaboració de la unitat didàctica en grup. D’entrada, perquè ha estat molt enriquidor poder disposar de temps per elaborar una unitat didàctica, ja que sovint anem tan enfeinats que no podem dissenyar-les com caldria. D’altra banda, perquè habitualment dissenyes els cursos i les unitats didàctiques individualment, i ha estat molt interessant poder compartir punts de vista amb els companys. Podeu consultar la nostra unitat didàctica en aquest enllaç: Grup 3: Marta Vila Bonet, Martí Misas Castellà, Nil Boladeras, Irene Crivillés Ortiz - Documents de Google.

A més, els comentaris de la Marilisa Birello crec que han servit no només per millorar aquesta UD en particular sinó per ensenyar-nos conceptes que potser no teníem clars. Per posar-ne un exemple, com a primera activitat de la UD nosaltres havíem preparat una activitat de comprensió oral. Ella ens va comentar que era important començar amb una activitat comprensió escrita, i des d’aquell moment jo he pogut aplicar aquest nou coneixement a les meves classes del CPNL.

Els seus comentaris també m’han estat molt útils per aprendre a identificar bé els objectius comunicatius i els continguts lingüístics de la UD.

Què ha canviat en la meva concepció del que significa ensenyar i aprendre?

La meva percepció del que significa ensenyar i aprendre no ha canviat gaire, però sí que crec que ara mateix tinc una visió més “científica” del tema perquè entenc molt millor per què fem les coses com les fem, i això em dona molta més seguretat a l’hora de fer classes.

Un dels aspectes en què sí que m’ha canviat una mica la percepció és en l’avaluació, ja que gràcies a les lectures sobre l’avaluació formativa he pogut entendre la importància que té al llarg del procés d’aprenentatge. I és que malgrat que l’avaluació del CPNL ja va en aquesta línia i intento tenir-ho sempre present, després de tota una vida entenent l’avaluació com una simple comprovació que s’han adquirit els coneixements vegades encara se’m fa difícil recordar la importància fonamental de l’avaluació com a eina d’acompanyament de l’aprenentatge.

Pràctiques

  1. 01Centre de pràctiques i perfil dels alumnes
  2. 02Observació
  3. 03La meva seqüència didàctica
  4. 04Conclusió
  5. 05Informe del tutor de pràctiques

Pràctiques · 01

Centre de pràctiques i perfil dels alumnes

El meu centre de pràctiques són els Serveis Lingüístics de la Universitat Autònoma de Barcelona, així que la gran majoria dels alumnes són universitaris, però el perfil varia en funció del nivell.

Al nivell B2, la gran majoria són professors, ja siguin titulars o associats, i provenen d’orígens diferents: Austràlia, Xina, Mèxic, Argentina, Itàlia, etc. També hi ha alguns estudiants de màster o doctorat. En general, són un públic molt interessat i atent. Com que el nivell acadèmic és molt alt, es poden fer explicacions gramaticals complexes.

Al nivell A1, en canvi, hi ha més estudiants de grau i d’Erasmus. Els orígens també són diversos: Anglaterra, Itàlia, França, Espanya, Xile, etc. El nivell acadèmic també és alt. En general, aquests alumnes sembla que estiguin menys interessats i motivats que els del B2.

Pràctiques · 02

Observació

  1. 2.1Observació curs B2
  2. 2.2Observació curs A1

Observació curs B2

L’ambient i la gestió de l’aula

Hi ha un ambient de classe molt distès i agradable que dona peu a preguntes, comentaris i debats espontanis. La professora és molt puntual i segurament això propicia que els alumnes, en general, també ho siguin. I segurament aquesta puntualitat també contribueix a generar un bon ambient de treball i confiança entre la professora i els alumnes, ja que a mesura que aquests van arribant durant els deu minuts previs a la classe ja poden començar a fer preguntes. Durant la classe, la professora està dreta, gesticula, passeja per la classe, s’apropa als alumnes i estableix contacte visual amb tothom.

El contingut de les classes

La majoria de classes tenen una part de treballar a partir d’un text i de conversa i una part d’activitats d’ortografia o gramàtica. A les parts de conversa es treballa en parelles o grups de tres. A les parts d’analitzar un text o d’ortografia i gramàtica es treballa molt amb el grup classe. Les explicacions de la professora són adequades al nivell. Els textos que proposa i les activitats de conversa s’adequen als alumnes (temàtica universitària) o al calendari (temàtica de la Castanyada). També es treballen aspectes culturals (activitat sobre Mercè Rodoreda). Els textos escollits, igual que les explicacions, són adequats al nivell i estimulants per als alumnes.

La gestió de les preguntes

Quan es fan exercicis de gramàtica i ortografia, i també de comprensió textual, la professora fa preguntes expositives, és a dir, preguntes amb una resposta que ella ja coneix. Quan fan activitats de conversa en què els alumnes han de parlar de les seves experiències personals, la professora fa preguntes reals, és a dir, amb resposta oberta. La professora deixa temps suficient als alumnes per pensar abans de respondre. En general, fa més preguntes al grup classe sencer que a alumnes concrets.

Correcció d’errors i resolució de dubtes

Quan un alumne té un dubte, la professora sempre l’aclareix. Si algú comet un error, sovint repeteix la frase amb la forma correcta, tot i que prioritza la correcció dels errors més rellevants. Si és un error “interessant”, el corregeix explícitament i l’explica a la pissarra. En general, sempre escriu les explicacions i posa exemples que les il·lustrin, cosa que facilita que els alumnes les entenguin.

Reflexió

D’aquestes classes en destacaria el bon ambient d’aula, l’interès dels alumnes, les explicacions de la professora i els textos escollits. L’únic canvi que potser hi faria és que en alguna classe allargaria la part de conversa i reduiria la part d’exercicis de gramàtica o ortografia, ja que he vist que els alumnes estan més actius i sembla que gaudeixin més amb aquestes activitats (deixant de banda que també necessiten reforçar l’oral). És un canvi que, gràcies a aquesta observació, jo aplicaré al meu curs de B2 del CPNL.

Observació curs A1

Contingut pendent

Pràctiques · 03

La meva seqüència didàctica

  1. 3.1Graella de planificació de la SD
  2. 3.2Materials de classe
  3. 3.3Posada en pràctica
  4. 3.4Evidències

Graella de planificació de la SD

UNITAT DIDÀCTICA DE 4 HORES – “AMORS IMPOSSIBLES”

CONTEXT

Centre: Serveis lingüístics de la UAB

Nivell: B2

Tipologia alumnat: la gran majoria són professors universitaris. També hi ha algun estudiant de grau o de doctorat.

Orígens dels alumnes: Alemanya, Xina, Austràlia, Turquia, Mèxic, Itàlia, Països Baixos, Argentina, etc.

 

Tasca final:

Enviar un missatge de veu al teu amor platònic per convèncer-lo d'estar amb tu mitjançant l'expressió de desitjos i situacions hipotètiques.

 

Objectiu comunicatius:

-Parlar de què passaria en situacions hipotètiques (“si tingués diners, faria la volta al món”)

-Expressar desitjos (voldria que...m’agradaria que...)

-Parlar d’amors impossibles

-Poder parlar d’una obra cabdal de la literatura catalana

 

Continguts lingüístics (gramaticals, lexicals, fonètics, prosòdics, pragmàtics, socioculturals, sociolingüístics, no verbals):

 

-Estructures per expressar situacions hipotètiques “si + imperfet de subjuntiu + condicional”. Tot i que ja han treballat aquestes estructures al nivell B1, necessiten repassar-les.

-Estructures per expressar desitjos amb imperfet de subjuntiu. Tot i que ja han treballat aquestes estructures al nivell B1, necessiten repassar-les.

-Vocabulari relacionat amb el musical Mar i cel i els amors impossibles.

 

 

Seqüenciació de les activitats

 

Primera classe

 

Descripció activitat

Tipus activitat

Objectius comunicatius

Continguts lingüístics

Materials i recursos

Habilitat lingüística

Interacció

Temps

Criteris d’avaluació

Comentaris

ACTIVITAT 1. La professora projecta una imatge del musical Mar i Cel i explica que és una foto d’un musical basat en una obra important de la literatura catalana.

Escena del musical Mar i Cel: els pirates dalt del vaixellDemana als alumnes que comentin en parelles què veuen a la imatge i de què creuen que tracta l’obra.

 

 

Introducció

Descriure una imatge i fer suposicions.

Fórmules per descriure una imatge i fer suposicions: “a la foto hi ha... a l’esquerra de la imatge s’hi pot veure...crec que l’obra tracta de... em fa l’efecte que l’obra explica la història de...”

Imatge del musical.

 

Estructures per descriure una imatge i fer suposicions projectades a la pissarra.

Expressió oral

En parelles i després posada en comú amb el grup classe.

10’

 

 

 

La professora avalua les respostes dels alumnes durant la posada en comú.

Aquesta activitat la vaig afegir a l’últim moment perquè, tot i que això implicava que hi havia una doble introducció al tema, em va semblar interessant que fessin hipòtesis sobre el contingut de l’obra abans d’endinsar-nos en la “Cançó d’Osman”, per posar-hi context.

ACTIVITAT 2. Escoltem una vegada la “Cançó d’Osman” de Mar i Cel i en mirem el vídeo: Mar i cel - Canço Osman - Salva Racero. En parelles, els alumnes comenten les sensacions que els desperta i de què creuen que parla.

Introducció

Parlar de les sensacions que desperta una cançó i fer hipòtesis sobre el seu significat.

Fórmules per expressar sensacions i hipòtesis: “la cançó em transmet... crec que la cançó parla de...”

Vídeo de la cançó i preguntes projectades a la pissarra. Exemples d’estructures per formular hipòtesis “crec que la cançó tracta sobre... / crec que la cançó parla de...”.

Expressió oral

En parelles i després posada en comú amb el grup classe.

10’

 

 

 

La professora avalua les respostes dels alumnes durant la posada en comú.

 

ACTIVITAT 3. La professora reparteix un full a cada alumne on hi ha un text introductori al musical (adaptat de la pàgina web del Teatre Victòria) i també la lletra de la cançó.

Abans de llegir la cançó, llegim el text.

Comprensió de l’argument de l’obra i, per tant, del context de la cançó.

Entendre millor l’argument l’obra i la cançó.

Vocabulari relacionat amb el musical.

Full amb el text. Un per a cada alumne.

Expressió oral (lectura en veu alta) i comprensió escrita.

Lectura en veu alta entre diferents alumnes.

10’

La professora avalua si han entès el text preguntant-los-ho i resol els seus dubtes.

 

ACTIVITAT 4. Llegim en veu alta la lletra de la “Cançó d’Osman” de Mar i Cel i comentem el significat de les paraules subratllades (vocabulari nou). Comentem el significat d’altres paraules que els alumnes no entenen.

Introducció de vocabulari nou necessari per entendre el text.

 

Entendre millor la cançó.

Vocabulari de la cançó.

Lletra de la cançó (amb les paraules noves en negreta i els espais dels verbs en blanc).

Expressió oral (lectura en veu alta) i comprensió escrita.

Lectura en veu alta entre diferents alumnes.

5’

La professora avalua si han entès el text preguntant-los-ho i resol els seus dubtes.

 

ACTIVITAT 5. Escoltem la cançó una altra vegada i omplim els buits (verbs en imperfet de subjuntiu).

Comprensió de la cançó i gramàtica.

Expressar situacions hipotètiques condicionals i desitjos en imperfet de subjuntiu.

Repassar les conjugacions d’alguns verbs en imperfet de subjuntiu (ja el coneixen del nivell B1) i les estructures condicionals per expressar situacions hipotètiques.

Lletra de la cançó (amb les paraules noves en negreta i els espais dels verbs en blanc)

Comprensió oral.

Posada en comú de les respostes en parelles. Correcció amb el grup classe.

10’

 

 

Correcció durant la posada en comú.

 

ACTIVITAT 6. En parelles, completen un mapa mental per caracteritzar el personatge d’Osman.

Comprensió de la cançó i del personatge.

Caracteritzar un personatge a partir de la informació del text (la cançó).

Vocabulari necessari per caracteritzar Osman.

Full amb la foto d’Osman i diverses frases que els alumnes han de completar. “És_____, viu_____, voldria____, etc.”

Comprensió escrita (lletra de la cançó), expressió escrita, expressió oral.

Activitat en parelles.

Posada en comú amb el grup classe.

15’

 

 

La professora avalua les respostes dels alumnes durant la posada en comú.

 

ACTIVITAT 7. Tornem a la lletra de la cançó i busquem les estructures “si + imperfet de subjuntiu (+condicional). Repassem aquesta estructura. Després, la professora projecta les conjugacions regulars de l’imperfet de subjuntiu per recordar com es formen. També repassa l’imperfet de subjuntiu dels verbs irregulars més freqüents.

 

 

 

Gramatical

Expressar situacions hipotètiques condicionals amb imperfet de subjuntiu.

Repassar l’estructura condicional “si+imperfet de subjuntiu + condicional”. Repassar les conjugacions dels verbs en imperfet de subjuntiu: verbs regulars i verbs irregulars més freqüents.

Lletra de la cançó. Pantalla per projectar-hi les conjugacions de l’imperfet de subjuntiu (web CPNL).

Comprensió escrita.

Busquen les estructures individualment. Després comparteixen les respostes en parelles. Finalmentcorregim amb el grup classe.

 

 

La professora explica al grup classe la gramàticacorresponent.

15’

 

 

 

 

 

La professora avalua les respostes dels alumnes durant la posada en comú.

 

La professora comprova que els alumnes entenen l’explicació gramatical mitjançant preguntes.

Aquí, la tutora de pràctiques em va comentar que potser també hauria estat bé repassar breument com es forma el condicional. Jo ho havia descartat perquè em pensava que ja el tindrien més o menys clar i que si ho feia la SD s’allargaria massa.

 

ACTIVITAT 8. Activitat tàndem A-B amb frases amb l’estructura “si+imperfet de subjuntiu+condicional”. Els alumnes han de llegir les frases que els corresponen en veu alta i conjugar els verbs entre parèntesi en imperfet de subjuntiu (l’altre alumne té sempre la solució). Les frases estan relacionades amb la història de Mar i Cel.

Gramatical.

Expressar què passaria en determinades situacions hipotètiques.

Pràctica de la conjugació de l’imperfet de subjuntiu.

Full amb l’activitat tàndem.

Comprensió escrita, expressió oral.

En parelles.

10’

 

 

La professora observa com els alumnes fan l’activitat.

 

ACTIVITAT 9. Activitat d’expressió escrita: la professora dona als alumnes un verb i una paraula (exemple: TENIR – DINERS) i ells han de crear una frase personals amb l’estructura “si + imperfet de subjuntiu + condicional”. Si tingués diners, em compraria una casa.

Gramatical

Expressar situacions hipotètiques condicionals.

Practicar l’estructura “si + imperfet de subjuntiu + condicional”

Full amb els verbs i les paraules de les frases que han de construir.

Expressió escrita, expressió oral.

Primer han de fer les frases individualment. Després, han de dir-les oralment al company.

Finalment, les posem en comú tots junts (no les corregim totes, només algunes).

15’

 

 

 

La professora corregeix les frases dels alumnes durant la posada en comú.

 

ACTIVITAT 10. Text escrit:

Imagina que ets l’enamorada d’Osman. Escriu-li una carta en què li expliques com ho podríeu fer per estar junts. Utilitza estructures “si + imperfet de subjuntiu + condicional”. Exemple: si fugissis del vaixell, podries venir a viure a prop meu.

 

Després, llegim alguns dels textos i corregim errors perquè siguin útils per a tothom.

 

 

 

Tasca intermèdia

Expressar situacions hipotètiques condicionals.

Vocabulari relacionat amb Mar i Cel. Gramàtica: oracions condicionals “si + imperfet de subjuntiu + condicional”.

Fulls en blanc.

Expressió escrita i expressió oral

 

20’

La professora corregeix els errors més importants dels textos que llegim en veu alta.

 

Després recull les evidències escrites per poder llegir-los tots i corregir-los.

Els alumnes van tendir a fer frases soltes en comptes d’una carta. Cal posar més èmfasi en la idea d’escriure una carta i repassar-ne les característques.

 

 

 

Seqüenciació de les activitats

 

Segona classe

 

Descripció activitat

Tipus activitat

Objectius comunicatius

Continguts lingüístics

Materials i recursos

Habilitat lingüística

Interacció

Temps

Criteris d’avaluació

Comentaris

ACTIVITAT 11.

Relaciona cada persona (jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells) amb la conjugació correcta de l’imperfet de subjuntiu de diferents verbs. Després completa les frases oralment amb el teu company (inventa’t què faries). Ex: si jo – pogués canviar alguna cosa del meu passat...

 

 

Gramatical: repàs.

Expressar què faries en diferents situacions hipotètiques condicionals.

 

 

Repassar la conjugació de l’imperfet de subjuntiu i elaborar frases si+imperfet de subjuntiu+condicional.

Full amb l’activitat. Un per alumne.

Comprensió escrita, expressió oral.

En parelles.

5’

 

 

 

 

Correcció d’alguns exemples amb el grup classe.

 

 

 

ACTIVITAT 12. Conjuga els verbs de les frases següents en imperfet de subjuntiu (verb entre parèntesis).

 

Gramatical: repàs.

 

Poder formular situacions hipotètiques  condicionals correctamentt.

Repassar la conjugació de l’imperfet de subjuntiu en diferents persones.

 

Full amb l’activitat. Un per alumne.

Comprensió escrita, expressió escrita

Individual i posada en comú en parelles.

5’

 

 

Correcció amb el grup classe.

 

ACTIVITAT 13. Parlem d’amors impossibles. Els alumnes tenen diferents imatges d’amors impossibles molt coneguts (ex: Romeu i Julieta). En parelles han de comentar i escriure frases sobre quines condicions s’haurien de donar perquè el seu amor pogués funcionar. Exemple: “Podrien estar junts si fossin de la mateixa família”.

Poden buscar informació a internet mentre ho facin en català.

 

Alguns alumnes van intentar utilitzar el plusquamperfet de subjuntiu i el condicional perfet, temps que no volíem treballar en aquesta unitat. L’exercici podia conduir a fer-ho, caldria revisar-lo.

 

Reprenem el contingut de la classe anterior parlant d’ amors impossibles de la literatura.

Parlar d’històries de la literatura universal.

 

Expressar situacions hipotètiques condicionals.

Si + imperfet de subjuntiu + condicional

Fotos de diferents amors impossibles famosos.

Expressió escrita, expressió oral.

En parelles i després posada en comú amb el grup classe.

15’

 

 

La professora corregeix les frases dels alumnes durant la posada en comú.

Inicialment, aquesta havia de ser l’activitat d’introducció a la segona sessió, però al final vaig decidir fer dues activitats de repàs gramatical al principi.

ACTIVITAT 14. Llegim l’escena onzena de Mar i cel (amb context inclòs afegit per la professora). Aclarim el significat de les paraules complicades.

Cultural.

Entendre un fragment original d’un clàssic de la literatura catalana.

Vocabulari  nou del text.

Text de l’escena onzena de l’obra Mar i cel.

Comprensió escrita.

Grup classe.

15’

 

 

ACTIVITAT 15. Activitat de comprensió del text i introducció d’estructures per expressar desitjos:

“Què voldria la Blanca?”

La Blanca voldria que...

A la Blanca li agradaria que...

La Blanca preferiria que...

La Blanca s’estimaria més que...

Els alumnes han de completar les frases a partir del text.

 

 

Comprensió del text i introducció de gramàtica.

Expressar desitjos.

Repàs de les estructures per expressar desig amb condicional i imperfet de subjuntiu: “Voldria que...Li agradaria que...Preferiria que...S’estimaria més que...” seguides d’imperfet de subjuntiu.

Text de l’escena onzena de l’obra Mar i cel.

Comprensió escrita, expressió escrita.

En parelles. Correcció amb el grup classe.

15’

 

 

La professora corregeix les frases dels alumnes durant la posada en comú.

 

ACTIVITAT 16. Què voldrien els diferents personatges?

La professora dona un full als alumnes amb imatges dels diferents personatges i els alumnes han d’escriure què voldrien seguint l’estructura que acabem de treballar.

 

Comprensió del text (escena 11) i de l’obra. Pràctica gramatical.

Expressar desitjos.

Repàs de les estructures per expressar desig amb condicional i imperfet de subjuntiu: “Voldria que...Li agradaria que...Preferiria que...S’estimaria més que...” seguides d’imperfet de subjuntiu.

Full per a cada alumne amb les imatges dels personatges.

Estava previst que fos una activitat d’expressió escrita, però va acabar sent d’expressió oral.

En parelles. Posada en comú amb el grup classe.

10’

 

Aquesta activitat havia de ser escrita, però durant la sessió, i veient que no tindríem temps de fer la part oral de la tasca final, vaig dir als alumnes que fessin aquesta oralment perquè poguessin practicar l’expressió oral.

 

ACTIVITAT 17. Tasca final: expressió oral.

 

Pensa en un amor platònic que hagis tingut al llarg de la teva vida i fes-li un missatge de veu de dos minuts declarant-li el teu amor i convencent-lo d’estar amb tu. Ho has de fer explicant-li quines condicions s’haurien de donar perquè poguéssiu estar junts i què t’agradaria que fes o que passés.

 

-Utilitza vocabulari nou que hagis après en aquesta unitat

 

-Utilitza les estructures següents:

 

Si + imperfet de subjuntiu + condicional

 

Voldria que / M’agradaria que / M’estimaria més que / Preferiria que + imperfet de subjuntiu

 

Primer, prepara el text de forma escrita. Després, fes la tasca oral davant de la resta de companys.

Tasca final

 

 

 

 

 

Estava previst que fos una activitat tant  d’expressió escrita com d’expressió oral, però va acabar sent només d’expressió escrita.

 

40’

 

 

 

 

 

 

Evidències escrites i orals.

 

Rúbrica d’avaluaciód’una tasca d’expressió oral de nivell B2.

 

Com que durant la sessió vaig veure que no tindríem temps de fer l'activitat, els vaig dir que la fessin a casa de deures, però en comptes d'encarregar-los una nota de veu els vaig demanar que fessin un text escrit i me l’enviessin.

Desplaça la graella cap als costats per veure-la sencera.

Materials de classe

Cançó d’Osman (del musical Mar i Cel)

Si ___________ esperar
durant molts anys.
Si ___________ somiar
que són només instants.

Si ___________ un sac ple d’or,
si ___________ ric de cop i volta,
si ___________ aquesta sort
i la força que comporta...

Jo la vaig veure un dia clar
sota una llum que m’encegava
i quan la vaig gosar mirar
ella em tornava la mirada.

I ara en les nits que em gronxa el mar,
quan vaig mirant la lluna clara,
ja no hi sé veure més que un far
des d’on somriu la seva cara.

Si ___________ esperar
durant molts anys.
Si ___________ somiar que són només instants.

Haver de ser valent i ardit,
no sentir el mal de cap ferida,
i al fons del cor quan ve la nit,
creure que visc una altra vida.

Veure tanta aigua i patir set,
gronxar-me tant però no als seus braços,
buscar els seus ulls en els estels,
imaginar que no fa fred.

Si ___________ un sac ple d’or,
si ___________ ric de cop i volta,
si ___________ aquesta sort
i la força que comporta...

El primer instant que ___________ port
se ___________ aquella porta.

I ara ens ___________ abraçats
vivint l’amor d’una altra vida
mirant el mar des d’un jardí
i somiant que no té fi.

Si ___________,
si ___________ esperar
durant molts anys.
Si ___________ somiar
que són només instants.

Llegeix la cançó i completa la informació sobre el personatge que la canta:

Es diu...Se sent... Osman, el pirata protagonista de la cançó, dalt del vaixell És...Necessita... Viu...Voldria...
Persona APersona B
Si l’Osman tingués diners, no hauria de ser pirata.Verb “tenir”Si l’Osman ___________ diners, no hauria de ser pirata.Verb “tenir”
Si l’Osman no ___________ pirata, no hauria de viure al vaixell.Verb “ser”Si l’Osman no fos pirata, no hauria de viure al vaixell.Verb “ser”
Si l’Osman no visqués al vaixell, podria estar amb la seva enamorada.Verb “viure”Si l’Osman no ___________ al vaixell, podria estar amb la seva enamorada.Verb “viure”
Si en Saïd ___________ cristià, podria estar amb la Blanca.Verb “ser”Si en Saïd fos cristià, podria estar amb la Blanca.Verb “ser”
Si el pare de la Blanca no matés en Saïd, la Blanca no se suïcidaria.Verb “matar”Si el pare de la Blanca no __________ en Saïd, la Blanca no se suïcidaria.Verb “matar”
Si ________________, en Saïd i la Blanca fugirien junts.Verb “poder”Si poguessin, en Saïd i la Blanca fugirien junts.Verb “poder”
Si hi hagués una nova edició del musical Mar i Cel, segur que tindria molt d’èxit.Verb “haver-hi”Si ________________ una nova edició del musical Mar i Cel, segur que tindria molt d’èxit.Verb “haver-hi”

Crea frases com la de l’exemple utilitzant els verbs proposats. Exemple: SER RIC → Si fos ric de cop i volta, em compraria una casa amb piscina a Sant Cugat.

  1. TENIR UN SAC PLE D’OR
  2. SER MÉS VALENT
  3. TENIR MÉS SORT
  4. SABER ESPERAR
  5. PODER ABRAÇAR
  6. PODER TORNAR A CASA

Imagina que ets l’enamorada d’Osman. Escriu-li una carta explicant-li com ho podríeu fer per estar junts. Utilitza vocabulari que hagis après en aquesta classe. Utilitza estructures “si + imperfet de subjuntiu + condicional”. Exemple: si fugissis del vaixell, podries venir a viure a prop meu.

Estimat Osman,

Repassem l’imperfet de subjuntiu!

Conjuga els verbs de les frases següents:

  1. Si jo ________________ (TENIR) més temps lliure, veuria més sovint els meus amics.
  2. Si tu ________________ (VOLER) un augment de sou, n’hauries de parlar amb la teva cap.
  3. Si ell ________________ (FER) esport, estaria de més bon humor.
  4. Si nosaltres ________________ (PODER) visitar una ciutat, aniríem a Roma.
  5. Si vosaltres ________________ (SER) més valents, no desaprofitaríeu aquesta oportunitat laboral.
  6. Si ells ________________ (SABER) cuinar millor, no anirien tant a restaurants.

Relaciona cada persona amb la conjugació correcta. Després completa les frases oralment amb el teu company.

Exemple: si jo tingués una casa més gran, adoptaria un gos.

  • Si jo...
  • Si tu...
  • Si ell...
  • Si nosaltres...
  • Si vosaltres...
  • Si ells...
  • veiessin com ha canviat el món...
  • anessis a dormir més d’hora...
  • estiguéssim més informats...
  • féssiu vaga...
  • pogués canviar alguna cosa del meu passat...
  • fos més puntual...

Parlem d’amors impossibles...

Busqueu informació (en català!) sobre aquestes històries d’amor. Després, escriviu quines condicions s’haurien de donar perquè el seu amor pogués funcionar.

Exemple: Sant Jordi i la princesa podrien estar junts si Sant Jordi no hagués de marxar a matar altres dracs.

Lectura de l’escena onze de l’obra Mar i Cel d’Àngel Guimerà

Escena del musical Mar i Cel: la Blanca i en Saïd davant dels soldats

Context: en Saïd acaba d’explicar a la Blanca que, quan era un nen, el van expulsar de la seva terra i el van separar de la seva mare (fa referència a l’expulsió dels moriscos del regne d’Espanya l’any 1609). El pare de la Blanca va col·laborar en l’expulsió, i ara la Blanca s’enfronta a la seva família cristiana.

Maria: Blanca, Blanca, d’on vens?

Tots: Hem sofert tant per tu.

Blanca: Jo, mentrestant,
he sofert molt per ells
—la pobra gent—
he vist què va passar
als innocents,
he vist el que vau fer
i no m’ho crec.

Tots: Blanca, Blanca, què dius? Hem sofert tant per tu.

Maria: Blanca, Blanca, d’on vens?

Blanca: Ara ho sé tot,
sé que els vau expulsar
del seu país,
la sang dels seus germans
vau vessar,
sé que els vau condemnar
a ser com són
.

Carles (pare de la Blanca): La seva sang, què dius?

Ferran (promès cristià de la Blanca): Blanca, Blanca, què tens?

Tots: L’univers
se li capgira;
l’ovella estima el llop;
els ulls, la fosca;
la víctima, el botxí;
el cor, la daga.

Maria: Ells són pirates i traïdors,
els monstres pitjors que hi ha al món.
Oh, Blanca, no veus que et perdem?
Desperta, que som a l’infern!

Ferran: Al mar, ja s’acaba el comerç,
els camps, ja no donen per res;
saquegen les nostres ciutats,
i viuen dels nostres rescats.

Blanca: Ells eren un poble feliç,
no feien cap mal a la gent,
i els vau fer fora del país
només perquè són diferents.

Carles: Deixeu-la per boja, calleu,
deixeu-la, que és tan vergonyós
que vol renegar de la creu
per anar a llepar els peus d’aquell gos.

Tots: L’univers
se li capgira;
l’ovella estima el llop, etc.

Blanca: Jo no renego de res, vull la pau,
i vull la claror del seu nom,
que al món ningú més sigui esclau,
que el sol brilli igual per a tothom.
Vull la pau.

Mira aquestes imatges de la representació de Mar i Cel (2024) i digues què voldria cada personatge.

Voldria que... Li agradaria que... S’estimaria més que... Preferiria que...

Pensa en un amor platònic que hagis tingut al llarg de la teva vida i fes-li un missatge de veu de dos minuts declarant-li el teu amor i convencent-lo d’estar amb tu. Ho has de fer explicant-li quines condicions s’haurien de donar perquè poguéssiu estar junts i què t’agradaria que fes o que passés.

  • Utilitza vocabulari nou que hagis après en aquesta unitat.
  • Utilitza les estructures següents:
    • Si + imperfet de subjuntiu + condicional
    • Voldria que / M’agradaria que / M’estimaria més que / Preferiria que + imperfet de subjuntiu

Exemples: Carta a Pep Guardiola: “Voldria que entrenessis un equip de Catalunya, així podríem estar junts” / “Si deixessis el futbol definitivament, tindries més temps lliure i ens podríem conèixer” / Etc.

Abans de fer la tasca oralment, prepara’t el text per escrit.

Posada en pràctica

L'aula durant la seqüència didàctica: els alumnes treballen en parelles al voltant de les taules mentre la professora en pràctiques atén un grup
L'aula durant la seqüència didàctica, amb les frases de l'activitat sobre Mar i Cel projectades a la pantalla

Evidències

  1. aActivitats primera classe
  2. bActivitats segona classe
  3. cTasca final

Activitats primera classe

El teu navegador no pot mostrar el PDF aquí. Obre’l en una pestanya nova.

Activitats segona classe

Parlem d’amors impossibles · activitat 13

Fitxa “Parlem d’amors impossibles” completada a mà per un alumne Fitxa “Parlem d’amors impossibles” completada a mà per una alumna Fitxa “Parlem d’amors impossibles” completada a mà Fitxa “Parlem d’amors impossibles” completada a mà

Què voldria la Blanca? · activitat 15

Fitxa de l’escena onzena de Mar i Cel amb les respostes sobre què voldria la Blanca Fitxa de l’escena onzena de Mar i Cel amb les respostes sobre què voldria la Blanca i la seva família

Què voldria cada personatge? · activitat 16

Fitxa amb imatges dels personatges de Mar i Cel i frases sobre què voldria cadascun

Clica una fitxa per veure-la a mida completa.

Tasca final

Alguns exemples de tasca final:

Carta a Gabriel Rufián:

Si no fossis un polític, podríem viure en una casa en un poble petit de Catalunya. Si no tinguessis una agenda plena, t’invitaria a una cita. Si no estiguessis tan ocupat defensant els drets de la classe treballadora al congrés, podríem quedar per fer una birra.

Voldria que deixessis la política i et dediquessis a un altre professió més tranquila, perquè així tindries més temps per conèixer-me. I si em donessis una oportunitat, t’adonaries de que la politica no es tant interessant com jo.

Hola Frida, sóc el J i ets el meu amor platonic desde que vaig veure els teus quadres. Si poguéssim viatjar en el temps, t'aniria a buscar a Mèxic per compartir temps amb tu. M'agradaría que poguessis venir a Barcelona i portar-te a veure el Park Güell i la Sagrada Familia. Preferiria que no estimessis més al Diego, perquè et fa patiríem molt. Si avéssim temps, voldria que em pintessis un retrat. Si em donessis una oportunitat, et cuidaria cada dia i seríem feliçes junts.

Carta al meu amor platònic: Gillian Anderson

Si visquessis a Catalunya, et podria conèixer. A més, si visquessis aquí, probablement seria a Bellaterra o a Sant Cugat, així que quan jo anés a la UAB, podria trovar-te més sovint.

Si no fossis una actriu famosa, potser que menys gent t’estimaria tant. A més, si no fossis tan reconeguda en el teu àmbit, tindries més temps per pensar qué interesant és la ciencia. Si comencessis a interesarte per la ciencia, t‘adonaries que la gent que la fa és, de vegadas, meravellosa. M´estimaria més que el teu interés fossi an els ulls, i que trovases la meva feina fascinant. Voldria que coneguessis el meu cognom pels meus articles.

Si a més a més t’adonessis que estar amb un dramaturg quand tu també ets del mateix món es molt avorrit, li deixaries per anar amb una persona més creativa i divertida. Aleshoras, podries venir a Barcelona i una nit en un bar, ens conexeiriem. Si haguessis nascut deu anys més tarde i en un lloc més obert que Chicago, haurias tingut més relacions amd dones i potser et fixaries més en nosaltres. I en Gracia, en la Foresta o en Horta, ens hauriem conegut, i tu t’olvidaries del dramaturg desprès de dos vermuts, voldria que vinguessis a viure al Guinardó per poder trovar-te cada matí pel carrer.

Hola, Matthew.

Sé que probablement mai no ens hauriem conegut, però sempre he admirat el teu sentit del humor i la teva sensibilitat. M’agrada la teva personalitat, el teu carisma i la manera de ser.

Et he de confessar que estic enamorada de tu des de petita, des de que vaig veure per primera vegada la serie Friends. Sempre he pensat que seria meravellos poder coneixer-te i compartir experiencies junts. La teva sinceritat me atreia molt y em feia sentir una connexió especial amb tu i amb el teu personatge en la serie.

Si visquessis a Barcelona, ens podriem veure i coneixer millor. Segurament ens entendríem molt bé perque jo també tinc molt sentit del humor. Com tu, m’agrada riure de mi mateixa i fer riure els altres. Si tinguéssim més oportunitats per parlar, estic segura que descobririem moltes coses en comun.

M’agradaria que passessis més temps amb mi i que me expliquessis les teves experiencies de vida. Voldria que confiessis en mi i que em deixessis formar part del teu dia dia. També preferiria que no viatgessis tant perque així podriem compartir més moments junts. A més, m’estimaria més que ens conegessim abans de prendre decisions importants sobre el nostre futur.

Crec que, si es donessin aquestes condicions, podriem construir una relació molt bonica. Sé que tot això és impossible perque ja no hi ets. Si encara fossis viu, potser algun dia hauries pogut llegir aquestes paraules.

Tot i així, desitjo que descansis en pau i t’agraeixo des de molt més profund del meu cor, tots somriures que m’has regalat al llarg dels anys. Sincerament has aconseguit més que moltes de les persones que han format part de la meva vida. Gràcies per haver-me fet riure emocionar-me i sentir-me acompanyada a través de la pantalla.

Si hagués tingut la oportunitat de coneixer-te, hauria ser un dels moments més especials de la meva vida.

Amb amor,
L

Pràctiques · 04

Conclusió

Contingut pendent

Pràctiques · 05

Informe del tutor de pràctiques

Universitat de Barcelona Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya Universitat Autònoma de Barcelona

Màster d’ensenyament de català com a primera i segona llengua

Postgrau de professorat de català per a persones adultes

Curs ______2025-26_______

INFORME DE LES CLASSES PRÀCTIQUES

Director/Directora: Sònia Prats Carreras
Centre on fa les pràctiques: Servei de Llengües (Universitat Autònoma de Barcelona)
Alumne/Alumna  en pràctiques: Marta Vila Bonet
Professor tutor/ Professora tutora: Anna Estapé Mirabent
RESPONSABILITAT I ACTITUD12345
-Acompliment dels aspectes relacionats amb l’assistència i amb la puntualitat.
-Actitud receptiva de col·laboració, de responsabilitat, de discreció i de respecte cap al centre i cap a totes les persones que hi treballen.
COL·LABORACIÓ I INTEGRACIÓ EN LA DINÀMICA DEL GRUP CLASSE12345
-Col·laboració i integració en la dinàmica general de l’aula.
-Col·laboració i implicació en les intervencions educatives.
-Interès per aprendre de les situacions i orientacions del/de la tutor/a.
-Predisposició a treballar en equip i a compartir experiències i aprenentatges.
-Identificació dels aprenentatges realitzats.
OBSERVACIÓ I INTERPRETACIÓ DELS PROCESSOS D’ ENSENYAMENT-APRENENTATGE A L’AULA12345
-Observació i anàlisi de l’organització i de la dinàmica del grup classe.
-Identificació de situacions, de necessitats, de dificultats i d’estratègies d’ensenyament-aprenentatge a l’aula.
-Aportació d’opinions argumentades sobre els punts forts i els punts febles observats a l’aula.
La Marta té raó quan comenta que hauríem de dedicar més estona a parlar que a fer exercicis de gramàtica, ja que els costa força parlar i els falta molt de vocabulari. Ho tindré en compte per reduir el temps dels exercicis de morfosintaxi. D’ortografia en fem poca, perquè la poden anar fent ells pel seu compte. Es tracta que llegeixin, s’hi fixin i facin dictats en línia.
INTERVENCIONS DIDÀCTIQUES12345
-Adequació del disseny i desenvolupament de les intervencions didàctiques al context i característiques de l’alumnat.
-Programació d’activitats creatives i innovadores.-
Ús de recursos i materials adequats.
-Adequació dels criteris d’avaluació de les seves intervencions.

Aspectes positius que cal destacar de l’alumne/a

Les classes impartides han estat de nivell B2 quan ja feia un mes i mig que vam començar el curs.

La  Marta ha observat el funcionament del curs, els objectius i continguts presentats, els materials utilitzats, les activitats i les dinàmiques establertes. S’hi ha adaptat i hi ha aportat activitats que encaixaven perfectament amb els continguts del curs i ha fet servir materials ben ordenats i amb una progressió clara. Ha generat una dinàmica d’interès per als aprenents, ha combinat les presentacions, les posades en comú i les activitats en parelles i tot el contingut l’ha dinamitzat amb referències culturals amb una peca musical que és una icona del teatre musical  català.

El ritme de la classe ha estat l’adequat per al grup. Ha donat sempre feedback positiu sense interrompre la intervenció dels alumnes, però, ha anat més enllà d’explicar els errors comesos, perquè ha sabut matisar les explicacions amb molts detalls i exemples.

En definitiva, ens ha ajudat moltíssim a l’aula no només preparant la SQ sinó venint a observar la classe, perquè ha servit de referent i de suport a l’aprenent que tenia al costat quan hem fet tasques orals.

Els alumnes n’han estat contents.

La SQ m’ha agradat molt i  ha estat molt completa. A més, amb les 4 h els alumnes han interioritzat com es construeix l’imperfet de subjuntiu i com es fa servir. Ha fet molt bona feina!

 

 

Aspectes que cal millorar per part de l’alumne/a

Per no deixar l’espai en blanc, només se m’acut que, tot i que oralment ho va comentar, hauria pogut presentar per escrit a la pissarra  el conjunt de les altres dues estructures del condicional perquè els alumnes tinguessin una visió més àmplia.

- present + futur: si tinc diners, viatjaré arreu del món (hipòtesi, idea).

- plusquamperfet + condicional compost: si hagués tingut diners, hauria viatjat arreu del món (idea ja passada i inassolible).

Però tal com li vaig demanar es va centrar en la forma de l’imperfet.

Lloc i data.Tutor/tutora
Bellaterra, 10 de novembreSignat digitalment per
ANNA ESTAPÉ MIRABENT
Data: 2026.11.10
Bellaterra, novembre de 2026Anna Estapé Mirabent

Desplaça l’informe cap als costats per veure’l sencer.